Pere Calders i Rossinyol (Barcelona 1912-1994) inicia la seva producció literària a la dècada dels trenta, però serà després de la guerra civil, durant l'exili a Mèxic (1939-1962), que escriurà un dels seus llibres més aconseguits: Cròniques de la veritat oculta (1955), conjunt de narracions on elabora definitivament el seu estil. Les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964) i Ronda naval sota la boira (1966) el confirmen com un dels més grans narradors catalans del segle XX.