Si en el primer llibre de la trilogia sobre la història del barri de la Mina vam poder conèixer la Mina rural tant en la seva dimensió humana com en la de la lluita política de Barcelona per apoderar-se del marge dret del riu Besòs, en aquest segon volum, l'autor ens mostra ja la creació del barri de la Mina. Es tracta d’un «polígon d’absorció» –sotmès primer als interessos franquistes i després a una ambigua transició política–, que va acabar sent paradigma del barraquisme vertical i de barri ghetto. El seu estigma de marginació social encara és viu. El llibre ofereix un recorregut per la memòria històrica dels trenta primers anys del barri. Però el que resulta més interessant són les contínues claus d’interpretació que l’autor ens facilita per entendre la lluita per la dignitat de la gent, així com les males polítiques, els interessos partidistes i també la corrupció, que acaben anorreant les xarxes socials reivindicatives i les esperances dels veïns. La Mina és un barri que ha acabat generant un microcosmos molt complex i opac. No conèixer ni comptar amb aquestes claus dificulta molt la seva comprensió i la seva transformació.