16 d'octubre de 1946 és, sens dubte, la primera memòria escrita de la Xoà italiana i una de les primeres publicacions sobre el tema aparegudes a Europa. El text és de difícil caracterització: relat, assaig... una crònica -com la va anomenar Alberto Moravia? de la destrucció del gueto de Roma. Si més no, aquesta sembla la intenció de Debenedetti, que en ser alliberada la ciutat, començà a interrogar testimonis i a recollir informació. El text té, en efecte, vocació de crònica, sovint quasi de reportatge "càmera en mà". Amb un narrador sempre en primera persona del plural, l'acció segueix alguns dels personatges col·locant el lector enmig dels esdeveniments. Debenedetti construeix un relat coral, amb molts protagonistes i amb moltes veus, quasi sempre anònimes, les que donen al text la seua altíssima tensió emotiva. Aquesta intervenció de testimonis directes i la immediatesa que transmet van convertir 16 d'octubre de 1946 en una crònica amb un alt valor historiògrafic. Tots els historiadors que s'han ocupat de les deportacions de jueus a Itàlia o de la Roma ocupada, l'han utilitzat com a font. Com és el cas del llibre Black Sabbath de Robert Katz, autor d'un estudi que s'incorpora també en aquesta edició.