17 bellíssims poemes de la poeta més singular de les lletres nord-americanes, escollits i traduïts per Míriam Cano. «La totalitat de l’àmplia obra poètica —un corpus de 1800 poemes— d𠆞mily Dickinson es pot vertebrar a partir de cinc eixos: l𠆚mor, la mort i la immortalitat, la natura, el dolor i l𠆚ngoixa i l𠆞xperiència religiosa. Per aquesta tria m’he centrat, sobretot, en els poemes més metafísics. No deixa d�laparar-me com algú que vivia pràcticament clausurada tingués un món interior tan ampli i es qüestionés tan profundament i lúcida el paper de les persones en el trànsit de la vida i en les possibilitats que s’oferien després de la mort. El que fa interessant la mirada de Dickinson és que es tracta d’una mirada canviant. No hi ha una idea unívoca respecte a la mort, per exemple, sinó que se’ns presenta en forma d𠆚menaça, en alguns poemes, en forma d𠆚lliberament, en d𠆚ltres o, al capdavall, com a quelcom inevitable. El mateix passa amb l𠆚mor i l𠆚ngoixa. Les pròpies contradiccions i dubtes de la poeta ens fan amarar-nos d𠆚questa honestedat, d𠆚questa humanitat que sobrevola tota la seva obra. És l’obra d𠆚lgú que, en contra del que es pugui pensar si ens basem en la seva biografia, era extremadament present i posseïa una capacitat analítica que fa de la seva poesia un tractat bellíssim sobre la condició humana.» (Míriam Cano)