Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, que havia estat summe sacerdot en exercici durant els anys 37-41 dC. La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels escrits neotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s’acosta al màxim al text original. Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, amb notables diferències respecte al text bíblic convencional. El lector català disposa des d’ara de la primera edició bilingüe (grec-català) dels textos lluquians segons el Còdex Beza, amb una traducció científica que al mateix temps es pot qualificar de poètica per l’agosarada disposició en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original).