Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l𠆚màlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d𠆚questa història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l𠆞scriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s𠆞nfronta als dilemes i exigències de la creació literària. Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s𠆚venturaven en aigües llunyanes durant el segle XIX, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l𠆚mor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa tornar a bategar una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l𠆚lè de la vida i del regust de la sal.