La nit del 16 al 17 del maig del 1976, un Seat 124 ocupat per cinc joves d’uns vint anys va embocar el carrer de les Illes Canàries, antic camí del Grau, que va de València al port. En aquell carrer, dins el bar whiskeria Don Cicuta, unes quantes noies de club alternaven amb clients. A una d’aquelles al·lotes li romanien pocs minuts de vida. Per als cinc joves del cotxe que s’acostava al Don Cicuta, estava a punt de començar la davallada a uns inferns que no s’haurien imaginat mai. ___ "Novel·la de no-ficció", com l'hauria qualificada Truman Capote, aquest llibre recull, amb una fidelitat extrema, la narració feta per José María Parreño de la seva vida que comença poc després de la mort de Franco i dura fins a la primeria del segle XXI, tot seguint les vicissituds d'aquell període, en pararel amb la història d'Espanya. Eixit d'una família nombrosa i humil, explica que, ja de petit, se sentia insatisfet sempre i de tot. A tretze anys va encetar una carrera de delinqüent que el va dur a reformatoris i després a la presó, en un esfondrament continu. Els fets tràgics del maig del 1976 van tenir per conseqüència la seva condemna a mort, que li fou commutada per una de presó. Seguiren intents de fuga i fugues reeixides. En un dels períodes de temps en què en José María anava fuit, va assaltar bancs. Cada vegada que la policia el capturava, s'afegien molts d'anys de reclusió a la condemna que ja pesava damunt ell.