L'intercanvi epistolar entre Odó Hurtado i Rafael Tasis expressa l'esforç que implicà la represa de les lletres catalanes després de l'esfondrada de 1939. Des de l'exili o des de l'interior, tots dos escriptors contribuïren en la mesura de les seves possibilitats a la reconstrucció de les cendres d'un sistema literari molt tocat per la der-rota republicana i sotmès inexorablement a la censura i a les limitacions repressives de la dictadura franquista. En la correspondència, Tasis adopta el rol de confident doblat de crític literari i valora la novel·lística hurtadiana com un model vàlid per a la literatura del moment. Al seu torn, Hurtado confia les seves inquietuds com a escriptor tardà i exiliat republicà a una de les veus crítiques més ben informades, més influents i més atentes a tot el que es coïa en els cenacles de la resistència cultural i en els debats literaris coetanis. Conscients de les necessitats del moment, tots dos escriptors aposten per una novel·lística que arribi a un públic lector ampli i ajudi a estendre la base de la literatura catalana de postguerra. L'edició, el pròleg i les notes d'aquesta correspondència són a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet.