Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) viu a París i és mare de dos fills. L'any 2001 va entrar en l'escena literària francesa i poc després amb la novel·la No i jo (Edicions 62, 2007), centrada en l'amistat entre una adolescent inadaptada i una solitària jove sense sostre, va obtenir un gran èxit de crítica i públic, confirmat amb el Premi dels Llibreters francesos; un ressò esdevingut internacional amb la traducció de l'obra a vint llengües. Les hores soterrades (Edicions 62, 2009) la va confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants i Res no s'oposa a la nit ha suposat la seva consagració crítica i de lectors. Ha obtingut el premi Renaudot, el premi de novel·la FNAC, el premi de la revista Elle, el premi de novel·la de FranceTélévision, i el gran premi Madame Figaro, i ha estat finalista del Goncourt, del Fémina i del Médicis, i alhora ha obtingut un èxit aclaparador de lectors.