Una educació sentimental que és una denúncia de l’ofec de les dones en tants pobles.

Com totes les noies del poble, la narradora d𠆚questa història té una fita meravellosa i ineludible: casar-se i tenir fills. No li queda altra opció, doncs, que afanyar-se a trobar un nòvio amb qui passejar pel poble agafats de la mà mentre els pares aniran preparant el casori. Com un regal del cel, apareix el Ximo, tan guapo, que la treu a ballar una nit de les festes d𠆚gost. El Ximo té planta de torero i treballa a la nova fàbrica de ceràmica, on els diners circulen. Ella se sent la dona més afortunada de la Terra. El sexe urgent dintre el cotxe també hi ajuda. Es casen amb la idea de tenir un niu d𠆚mor com el de tantes pel·lícules, sense preveure que, de vegades, els nius d𠆚mor esdevenen gàbies de solitud i d’incomprensió. L𠆚spiració a la felicitat xoca massa sovint amb els convencionalismes.