En el segle XIII, la frontera de la Corona d'Aragó s'estenia cap al sud i el Regne de València es convertia en una realitat incipient. Gràcies al relat del traductor Josep de Sant Pere, coneixerem la història de Mateu de Bel, testimoni d'aquell moment fundacional. Des de Morella, Mateu de Bel recorrerà bona part del nou regne. Després d'una temporada al monestir de Benifassà, es traslladarà a Sant Mateu i Peníscola, fins que s'instal·larà a València. Allí, es convertirà en ajudant del metge morisc Jucef Bonsenyor, assistent de la noblesa, i estudiarà lleis fins esdevindre un dels lletrats més prestigiosos de la ciutat. A poc a poc, ens adonem que la frontera no és tan sols un límit físic. La frontera és també la línia que divideix les religions, les llengües, les classes socials i fins i tot els afectes. I és en aquest punt on Josep Franco, un dels mestres de la narrativa històrica, desplega la seua habilitat narrativa, mereixedora del Premi Isabel de Villena de Narrativa.