En aquesta història, Tew Bunnag ens parla d’aquella estranya i meravellosa energia que senten els qui acompanyen la persona que està morint, tan sols comparable a la que sent aquell qui està al costat d’un nadó naixent. Així, Bunnag ens ensenya que només abraçant el dolor de la pèrdua, foragitem les ombres i podem començar a viure de manera plena i feliç. Tew Bunnag (Bangkok, 1947) alterna el seu temps entre Catalunya i Tailàndia, on hi treballa activament en la seva fundació que acull i té cura de malalts en fase terminal, persones amb SIDA i infants dels ravals Bangkok. Va viure intensament el tràgic tsunami que arrasà el seu país l’any 2004. El temps del lotus ens ofereix un relat generós i emotiu, amb mirada oriental, per ajudar-nos a entendre el temps de la mort i el dol pels éssers estimats. En paraules de l’autor, «ha estat un honor poder acompanyar els nens en la seva mort perquè m’han ajudat a eixamplar el cor». “L’AMPLADA D’UNA VIDA éS MOLT MéS IMPORTANT QUE LA SEVA LLARGADA.