El manual i assaig de referència sobre l'escriptura més divertit i provocador.

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d𠆚nys d𠆞nsenyament, molta gent és incapaç d𠆞scriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l𠆚llau de manuals que pretenen reduir l𠆞scriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l𠆞scriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d’inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors d𠆞scriptura (literària o no) tenen noms com Horaci, Flaubert, Poe o Nabokov.

«L𠆞ncert fonamental d’Un tramvia anomenat text és que reivindica justament allò que ofereix: plaer, mesura, unitat, ordre, bellesa, oportunitat, coherència, versemblança, escaiença, naturalitat, claredat i precisió». Màrius Serra

«Meravellós manual d𠆞scriptura», Melcior Comes

«Provocador, instructiu i amè», Miquel Berga