Després d'A peu per Castella i A peu pel País Basc, aquest A peu per Extremadura és el tretzè llibre de Josep M. Espinàs en el gènere de la literatura de viatges. Un 13 afortunat.

Extremadura... Les grans deveses d'alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útils i pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l'Extremadura quotidiana i desconeguda.

Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha fet el circuit turístic, sinó que ha caminat per l'Extremadura que conserva vives les arrels populars.

En el banc d'una plaça, el vell Coscorro recita inesperadament al foraster versos picants. A Alía, troba a l'atzar les dones que assagen els cants de l'Església i li demanen, divertides, si vol ser el seu representant. Sobre la terra d'un camí solitari, el rastre vermell d'un senglar mort i arrossegat de fa poc. Les dones que broden sense parar, a tant la peça. L'Extremadura real vista de prop, escoltada de prop. I explicada de prop, és a dir, amb la suggestió narrativa d'un escriptor que converteix el lector en company de viatge, en còmplice de les observacions, de les reflexions, dels descobriments.