Carlo M. Cipolla va ser un prestigiós historiador del'economia a qui agradava d𠆞ntretenir els seus col·legues de departament amb petits assajos plens de bon humor que subvertien les bases de la historiografia i l�onomia. Eren tan bons, que dos d𠆞lls aviat van començar a circular per cercles més grans, fins que van convertir-se en l’«Allegro manon troppo». El llibre es va convertir en un clàssic llegendari. El primer dels assajos es pot entendre com una paròdia de fake new avançada al seu temps: amb precisió acadèmica i llenguatge planer, analitza el paper central del pebre en el pas de l�t mitjana al Renaixement. El segon assaig, «Les lleis fonamentals de l𠆞stupidesa humana», ha esdevingut un text de culte i una guia moral, a més d’un potentíssim sistema per detectar, conèixer i neutralitzar l'amenaça persistent de l'estupidesa que pot regir les nostres vides i el destí de les nacions. Coincidint amb el centenari del naixement de Cipolla, per fi el podem llegir en català. Tan ben escrit com divertit, tan carregat de sentit comú i veritat, aquest és un llibre que, si el llegís tothom, s𠆚rreglaria el món .