La malaltia mental, especialment l’esquizofrènia, ha estat considerada, i ho és encara, una malaltia individual i a-històrica, d’impossible o de difícil cura, sobre la qual s’intervé majoritàriament amb l’administració de fàrmacs. Després de molts anys de feina en aquest camp, els autors, socis de l’associació es Garrover, ens conten el perquè de la seva creació, com va funcionar, els seus èxits i dificultats, el funcionament intern assembleari i participatiu, les relacions amb l’Administració pública, i també petits fets de la vida quotidiana. Els seus principis, objectius i accions perseguien la dignificació de la vida del malalt mental, l’assoliment dels seus drets de ciutadania, la participació de la família i amics en la tasca, i l’activació de tota la comunitat en el procés, sense la qual el malalt romandria aïllat dins el seu propi mon. L’associació es Garrover va ser un clar mobilitzador de l’acció col·lectiva, la seva praxi va assenyalar un camí que si va ser necessari en el passat, esdevé imprescindible per al futur.