Obra èpica, Berlin Alexanderplatz és la primera i única novel·la important sobre la gran ciutat en la literatura alemanya. Tant pel tema com per l𠆞stil, l’obra és el fruit més madur del futurisme berlinès. En aquesta novel·la, Alfred Döblin combina el monòleg interior amb la tècnica de la càmera fo¬togràfica per crear un ritme que dramatitza poderosament l𠆞stat de l’ésser humà en un món que es desintegra. El soroll de la ciutat només rares vegades ressona sense motiu i quasi sem¬pre com a fluid dels éssers que hi viuen. Les criatures que habiten al seu dessota tenen conceptes de felicitat i honor, d𠆚mor i solidaritat, que no són possibles de comprendre des del punt de vista de les classes més altes. Un d𠆚quests de sota és el bastaix Franz Biberkopf. Viu en una harmonia tan ingènua amb el seu entorn que per a ell no hi ha ni intern ni extern, el món l’omple del tot, la seva ànima és dins del món, quasi no té un perfil personal. Només el distingeix la qualitat de «demanar a la vida alguna cosa més que un tros de pa». Alfred Döblin, novel·lista i assagista alemany nascut a Szczecin (Stettin) l𠆚ny 1878, es va criar, va anar a l𠆞scola i més tard va exercir la medicina i la psiquiatria a Berlín, en el districte de l𠆚lexanderplatz. El 1933 va haver d𠆞xiliar-se a França i l𠆚ny 1940 als Estats Units. En acabar la guerra va tornar a Alemanya i va morir a Emmendingen l𠆚ny 1957.