La diplomàcia, les aliances i els dolços van ser les armes més fermes amb què lluità el sucrer Joan Caro en la guerra de les Germanies: Un dolç no amarga ningú ans al contrari, pot obrir portes era el seu lema. Implicat en el moviment agermanat, la figura de Caro provocava desconfiança: qüestionat pels agermanats radicals perquè volia la pau i rebutjat per la noblesa perquè defensava la causa del poble, la contradicció fatal de Caro no fou que arribà a capità general de la Germania, ni mestre racional, sinó que confià massa en la seua habilitat política.
Escrita com una carta de Beatriu Ferrer, vídua de Joan Caro, adreçada a una noble, Cremareu aquesta carta ofereix una perspectiva única de les Germanies: la d'una dona que fa de confident del seu marit i no ens amaga els seus pensaments, fins i tot quan no coincideixen amb els del marit.  Amb esta novel·la Tomàs Llopis ha estat guardonat amb el XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira.