_Cuc de seda_, una novel·la breu, i _Claustre_, un recull de contes, són dues obres de Valerià Pujol (1952-1992) escrites al tombar els noranta, que durant anys van estar extraviades i que ara, coincidint amb la celebració de l'Any Valerià Pujol, s'editen per primera vegada tal com l'autor les va deixar enllestides per a ser publicades. Com diu Albert Calls al pròleg, «Els relats de_ Claustre_ són un recorregut per l'altra banda del mirall. Obsessions, simbolisme, psicoanàlisi i distorsió de la vida fins a l'hiperrealisme més extrem. També s'hi troba la valentia i la transgressió que van determinar els seus contes, on s'aprofundeix en els viaranys més obscurs de l'ànima humana.» «A _Cuc de seda_», continua Calls, «es manifesta un altre dels grans temes de Valerià Pujol: la dificultat de les relacions personals en el context del sexe, l'erotisme i els tabús socials; en els imprecisos límits, un cop més, del que es considera transgressió». Trenta anys després de la mort de l'autor, aquests dos inèdits sorprenen per una modernitat radical allunyada de qualsevol tendència i per la pervivència de l'estil al pas del temps.