L’obra que acull tota la riquesa d’un home polifònic que va transcendir la seva època per convertir-se en un referent cultural immortal.

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) ha estat qualificat, amb raó, d'home universal. Figura fonamental de la Catalunya del tombant del segle XIX i començaments del XX, la seva obra va anar més enllà de l'àmbit arquitectònic gràcies a la seva activa participació en la vida cultural i política del seu temps.

Artífex dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 i de dues obres mestres del modernisme com l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música (declarades Patrimoni de la Humanitat), Domènech i Montaner va ser també un nom destacat de la Renaixença, va presidir les Bases de Manresa i va ser diputat a les Corts espanyoles, punt culminant del catalanisme polític.