La narració en primera persona d’una crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère.

Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d𠆚utoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l𠆚u­tor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolari hospitalitzat durant quatre mesos. És, així ma­teix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I so­bre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de me­ditació, que l𠆞scriptor practica des de fa vint anys.

El lector té a les mans un text d𠆞mmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la ma­nera d𠆞mmanuel Carrère. Fa temps que l𠆚utor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i do­lorosa, s𠆞ntrecreuen l𠆚utobiografia, l𠆚ssaig i la crònica. Carrère hi parla de si mateix i avança en la seva exploració dels límits d𠆚llò literari.

El resultat és l𠆞xpressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant l𠆞scriptura.