Jordi Benito (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008) morí pràcticament com un pòtol dandi, damunt la taula, preparant nous projectes, a finals del que fou el sistema artístic en l’estat del benestar, sota els símptomes d’una gran crisi.Arrenglerats en lleixes i caixes, el que fou celebrat com un dels artistes més radicals de l’art d’acció i artista de l’art total en instal·lacions efímeres havia deixat en carpetes les notes a mà i la documentació de més de cent cinquanta projectes: idees com a imatges i documents com a obres d’art. S’hi reconeix una metodologia de treball acurada i posseïda per una no-distinció entre la vida i l’art, i, per tant, amb períodes de dificultats i oscil·lacions. Aquest llegat rellevant, de més de 1.500 documents i més de 3.000 fotografies, va ser donat per la família al Museu de Granollers, el qual l’ha conservat, ordenat i catalogat a fi de posar-lo a l’abast dels estudiosos. La vàlua extraordinària del Fons Benito ve significada, també, per l’aparició d’obres inèdites, entre les quals la sèrie Militar Art, i per haver pogut recompondre els deu volums del Brutal Barcelona Performance.Aquest primer volum, a cura de Vicenç Altaió i Museu de Granollers, ha estat plantejat tot fixant la cronologia dels documents i complementant-los amb les obres majors del fons del Museu, des de les primeres instal·lacions i accions dels setanta, les performances al Pompidou i la Miró, fins arribar als Assaigs per a l’Òpera Europa. El llibre reconstrueix, amb dades i literatura estètica, la biografia i la llegenda artística de Benito.'Jordi Benito. Idees com a imatges/Documents com a obres d’art'és també un relat il·lustrat de l’època, dels artistes conceptuals, del paper dels espais alternatius i de les transgressions als primers espais museogràfics catalans i internacionals, així com de les idees polítiques i estètiques de un dels artistes més radicals de la història de l’art.