De manera magistral, Carmen Mola teixeix, amb els fils del millor thriller, una novel·la frenètica i implacable.

Corre l𠆚ny 1834 i Madrid, una petita ciutat que mira d’obrir-se pas més enllà de les muralles que l𠆞nvolten, pateix una epidèmia de còlera terrible. Però la pesta no és l’únic que terroritza els seus habitants: als suburbis hi apareixen cadàvers desmembrats de nenes que ningú no reclama. Tots els rumors apunten a la Bèstia, un ésser que ningú no ha vist però que tots temen.

Quan la petita Clara desapareix, la seva germana Lucía, juntament amb en Donoso, un policia borni, i en Diego, un periodista tafaner, inicien un frenètic compte enrere per trobar la nena amb vida. En el seu camí ensopegaran amb fra Braulio, un monjo guerriller, i amb un misteriós anell d’or amb dues maces creuades que tothom cobdicia i pel qual alguns estan disposats a matar.

D’una manera magistral, Carmen Mola teixeix, amb els fils del millor thriller, aquesta novel·la impactant, frenètica i implacable, d’infern i obscuritat.

«—Ha estat la Bèstia, la Bèstia l’ha perseguit. És un lament que es repeteix entre els veïns. En Diego no es vol creure la història de la Bèstia al voltant d𠆚quest nom hi ha un embull confús de descripcions de suposats testimonis. Alguns han parlat d’un os, altres d’un llangardaix de proporcions increïbles, i n’hi ha que creuen que es tracta d’una criatura semblant a un senglar. Quin animal mata només per plaer? Fins on ell sap, totes les víctimes han estat violentament desmembrades, però cap no tenia signes d’haver servit d𠆚liment per a aquesta mena d𠆚nimal quimèric que habita als poblats de Madrid. L’única cosa que s𠆚maga rere el nom de la Bèstia és una sensació enganxosa, tan absent de forma i tan inquietant com aquelles descripcions demencials: la por».