Aquest llibre conté una anàlisi de la transició de la concepció d'Andorra com a una supervivència feudal, territori depèn, entre d'altres exclusius de sobirania, al reconeixement del Principat com a Estat sobirà i la ratificació de la seva condició de subjecte de ple dret de la comunitat internacional. La concepció sobirana d'Andorra fou contradita a partir d'una mateixa dinastia absolutista regnant a Espanya i a França en el segle XVIII. S'inicia amb ella un corrent d'involució seguit per les diverses formes de go-vern dels règims polítics que se succeeixen en els dos Estats veïns, i hi assoleixen el rang de "doctrines oficials", el nucli de les quals sobreviu fins al segle XX. La situació resultant del corrent al·ludit es considera la introducció idò-nia en l'anàlisi del retorn a la concepció sobirana d'Andorra en termes de modernitat, quan el desenvolupament andorrà en tots els ordres suscita en l'interior del país una presa de consciència dels obstacles, que comporta per a l'estructuració institucional interior i per a la creixent necessitat d'acció exterior enfront dels nous reptes del Principat.