Aquesta novel·la extraordinària, la més bella del segle xx segons Natalia Ginzburg, relata els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i la postguerra immediata a través dels ulls de l’Ida Ramundo, mestra d’escola d’origen jueu, i del seu fill petit Useppe, perè també de l’ample elenc de personatges que els acompanyen en el seu periple pels barris romans assolats pels bombardeigs i les barriades perifèriques habitades per refugiats, proscrits, prófugs i altres pàries de la societat. Hereva de la crònica, Morante hi basteix una trama de petites històries inevitablement política—i profundament incòmoda per a l’intel·lectualitat de l’època—on rescata de l’oblit els destins obviats de tots aquells als quals és negada la transcendència histórica, assolint un relat coral de què brota, en paraules de l’autora, «la bellesa humana més encantadora: aquella en què la raó es confon amb la gràcia».