La novel·la explica la decadència i la lenta desintegració de l’Imperi austrohongarès a través de la història de la família von Trotta, d’origen eslovè i de noblesa recent, entre els anys 1860 i 1916. En el centre, hi trobem la figura del vell emperador Francesc Josep, emblema viu d’un temps passat i idealitzat, però també símbol de la vellúria i la decrepitud d’una realitat política que viu el seu ocàs, posada en qüestió per l𠆚scens de forces centrífugues que en soscaven els fonaments. Un món d𠆚hir que desapareix amb la Primera Guerra Mundial. Publicada el 1932, just l’instant abans de l𠆚scens del nazisme al poder, La Marxa Radetzky és considerada l’obra més reeixida de l𠆚utor. Amb tot, en contra del que s’ha afirmat a vegades, no és pas una obra nostàlgica. Com ha escrit Simona Škrabec, Roth «no es podia permetre ser sentimental perquè, sota els seus peus, el terra s𠆞sfondrava». Per contra, la seva obra s’inscriu en el llinatge crític d𠆞scriptors com Kafka, Musil, Schnitzler o Broch. De manera que, «per copsar la grandesa de Joseph Roth, cal llegir-lo d’una manera radicalment històrica».