Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres.

Una dona en crisi s’instal·la en una casa a les muntanyes amb l𠆞sperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s𠆚juden, i és així com serà acollida per una família després d’una vivència colpidora.

La importància de dir les coses, la necessitat d𠆞scoltar i d𠆞xplicar, l𠆞mpatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l𠆞scriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d𠆚mor a la vida en les valls altes del Pirineu.

«Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l’ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l�ptació d’una herència, la fidelitat a un paisatge.» Antònia Vicens

«Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé.» Núria Cadenes

«La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d𠆞xplicar-te allò que ha vist com si t�racés.» Juliana Canet