Un llibre de records compost per un seguit de delicioses estampes que són també una aproximació a la memòria de  la seva illa, Mallorca.

D𠆞nçà que el 1970 l𠆞scriptor nord-americà Joe Brainard va publicar I Remember, aquesta particular fórmula narrativa —l𠆞vocació breu d’un record, encapçalada de manera repetitiva per les paraules «me’n record»— ha esdevingut tot un subgènere literari, conreat per autors com Georges Perec (Je me souviens, 1978) i Margo Glanz (Yo también me acuerdo, 2015). Inspirat pel mateix model, i a través d’una tria de gairebé tres-cents records, Emili Manzano ha confegit un àlbum d𠆞stampes que oscil·len entre la rememoració de la vivència més íntima i particular i la memòria col·lectiva de la seva generació i de la seva illa, Mallorca, en un conjunt captivador a mig camí entre la literatura confessional i l𠆞xercici d’«autosociobiografia», per dir-ho en
paraules d𠆚nnie Ernaux. L𠆞nunciació breu i fulgurant dels records, tanmateix, de vegades sembla incapaç de contenir la matèria recordada i algunes de les evocacions es desborden irremeiablement i adopten la textura de la narrativa de ficció.

Amb un estil plàstic i saborós que aprofita les possibilitats expressives de la variant mallorquina, com va fer a Pinyols d𠆚ubercoc, el seu celebrat debut literari, l𠆚utor ens convida a fer un recorregut lliure i emocional, estructurat a manera de collage, per una existència marcada per l𠆚mor a la natura, als llibres, als amics i als viatges, però també per l𠆞xperiència primerenca de la malaltia i la mort. Rescatar els noms i la llum de les coses desaparegudes, fixar-ne el record i compartir-lo amb el lector esdevé, a través de la mirada i l𠆞scriptura d𠆞mili Manzano, una de les més cordials celebracions de l𠆞xistència. Perquè recordar, com va dir Blai Bonet, és acostar les coses al cor.