Una reflexió sobre la vulnerabilitat i les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme.

L𠆞rnest, el protagonista d𠆚questa novel·la, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu desig, vol recordar la nit anterior, celebrar-la. Però no pot fer-ho. No pot parlar de desig sense embrancar-se en l𠆚utojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.

És aquesta nova veu, intel·ligent i desinhibida, que ens explica la seva història: coneixem l𠆞rnest quan encara és un nen i assistim al seu despertar sexual, amb les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l𠆚mor, els desenganys... El seguim durant la joventut fins que s𠆞namora de l𠆚urora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d𠆚ltres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l𠆚mor lliure. Així, veiem desfilar gairebé dues dècades –les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que van de Messenger a Tinder– com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l𠆞rnest, com tota una generació, mira d’inventar un codi per a si mateix.

Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’uns homes que no són ben bé uns altres però que ja no són els mateixos una narrativa a la qual no valen els relats antics ni les etiquetes d𠆞star per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.