Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb màquina d𠆞scriure en una època sense mo》il ni internet. També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l’ofici». Vet aquí que La primera pedra (1 9 9 0), L’instint (1 9 9 2) i Sentimental (1 9 9 5)—que exploren, respectivament, les condicions i les consequゎ̀ncies de la suplència, de la foscor ele「trica i vital i de la maduresa𠅎s passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d’una mateixa mirada lu〜ida i tendra, capaç de fer d’una història aparentment senzilla el punt de partida d’un relat tan brillant com distintiu de l𠆚utor.