Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre "viure és conviure amb la memòria" podríem deduir que la memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinada manera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. és un llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partir d'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món. Potser és per això que l'autor creu que una manera de definir què significa educar és la següent: compartir la interpretació que fem del món.