Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d𠆚rribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l𠆚mo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l’Oest, i viu esperant alguna cosa que l𠆞levi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d’implicar-se en política, amb ella experimentarà l𠆚mor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l�lerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s𠆞nfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d𠆚questa corrent que l𠆚rrossegarà fins al cas Scala. Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d𠆚quella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d’intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?