Encara que sovint no ens les mirem, les ciutats invisibles existeixen. Segons Italo Calvino, deriven totes d’un model urbà fet “d’excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits”. Ciutats invisibles ho són també molts dels barris de Barcelona, Tarragona i Girona retratats en aquest viatge periodístic a la Catalunya metropolitana. Visitar una trentena de barris per trencar-ne la invisibilitat, el desconeixement i els estereotips és l’objectiu d’aquests reportatges treballats amb estil, rigor i sentit crític durant un període clau de crisi econòmica, social i nacional. La Mina i els barris del Besòs, el Poblenou, Nou Barris i la Marina de la Zona Franca hi comparteixen protagonisme amb Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montcada, Badia, l’Hospitalet, Sant Boi, Cornellà, el Prat, Terrassa, Rubí, però també, més enllà de la Barcelona metropolitana, amb Salt, la Conca d’Òdena i els barris de Ponent de Tarragona. és una altra Catalunya? No. Però és el país on segueixen vivint els altres catalans, parlin la llengua que parlin. I és el territori que ha estat invisibilitzat fins a deixar sense espai, ni sobirania, la gent que hi viu i configura un mosaic ric, divers i plural.