La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure'n la morfologia externa i aprofitar l'avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar. L'antologia que teniu a les mans us ofereix la possibilitat d'establir d'una manera raonada i explícita el moviment que sempre lliga el creador i el lector creatiu. I alhora permet de fer un tast de tots els gustos i els ingredients que intervenen en l'itinerari únic que és la poesia catalana: posar el cervell al vent dels corrents estètics, estendre la roba de la interpretació als oratges de les èpoques i de les escoles literàries, campar entre les formes canviants dels metres i dels ritmes. Llegir aquest llibre us ajudarà a reconèixer el vestit amb què el nostre país, al llarg de la història, es presenta al món, perquè un país també s'ha d'entendre per com canta, per com ha cantat. Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l'assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s'acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor.