Per a en Josep, el viatge del Penedès a les pastures de les Bulloses amb el ramat del Cinto de cal Llaner va ser l’última oportunitat que va tenir per sortir del món de la droga, per no convertir-se en un espectre d𠆞ll mateix. Molts anys després, quan torna al poble natal del seu pare, Llívia, a la Cerdanya, amb motiu d’una herència inesperada que ha rebut a la mort de la mare, rememora aquell camí. És així com, arran d’una visita circumstancial, retornarà a un passat llunyà que obrirà velles ferides que potser mai s’havien tancat del tot. L’últim transhumant parla d’un fil que uneix dos pobles separats per centenars de quilòmetres, però units pel pas dels ramats de les esperances perdudes al llarg de la vida, però també del món de la droga als anys vuitanta en molts pobles petits, dels amors impossibles i dels odis ancestrals arrelats a les famílies.