L�lamada autora de La plantilla ens porta un retrat polièdric sobre la lluita per la indentitat en el túnel matern.

Aquesta novel·la és sobre la maternitat. Sobre com s𠆞xperimenta i es plasma al paper quan una té por de perdre-s’hi. Les angoixes durant l𠆞mbaràs, la por de no estar a l𠆚ltura, de no saber estimar, de no saber cuidar. L𠆞xtenuació física i emocional, el pes de la responsabilitat, les tensions que afloren en la parella quan es qüestionen els rols establerts. També la inquietud davant la possibilitat que el nadó t�sorbeixi la vida, que t’obligui a deixar-ho tot enrere. I, per això, l𠆞scriptura es converteix en un dic i en un instrument per continuar sent una mateixa.

La meva feina és un artefacte polièdric, construït a partir d𠆞ntrades de diari, cartes, poemes i reflexions de l𠆚nna, la protagonista, en un intent obstinat de construir una narració honesta i expansiva, que va i ve en el temps i acumula possibles inicis, desenvolupaments i finals, com si encara fos una feina en brut, en constant revisió.

Olga Ravn, que ens va enlluernar a La plantilla amb la seva exploració de les diferents formes de vides treballadores, firma ara una novel·la que planteja la convivència entre les diferents feines d’una dona. Un llibre valent i radical que es pregunta –i ens pregunta– si poden coexistir l𠆞scriptora i la mare, o si, en canvi, s�n devorant l’una a l𠆚ltra.