Vaig fugir d'un crim involuntari. Vaig fugir dels homes que no em van voler. Vaig fugir d'una guerra. Aquesta és la meva història, entre Espanya i Orà, al costat del Mediterrani.

Orà. Anys vint, segle XX. En aquesta ciutat africana d'origen àrab, amb influència espanyola i administració francesa, desembarca una jove amb el nom fals de Cecilia Belmonte. Aparentment, ha travessat el Mediterrani per escapar de la misèria, com tants altres compatriotes. El seu motiu, però, és més punyent.

La urgència per sobreviure l'obliga a deixar-se la pell en plantacions i safaretjos, com a treballadora domèstica i operària de fàbrica sense descans. Fins que una matinada, a la tabaquera Bastos, participa en un delicte pel qual paga amb el seu consentiment a un ésser menyspreable. La seva enteresa serà el que l'alliberi i li doni el coratge per refer-se i emprendre un camí en ascens, ple de girs, triomfs i desafiaments, al llarg de tres dècades vibrants.

Aquesta és la història d'una dona que va viure l'auge colonial i la controvertida fi de l'Algèria francesa. I, en paral·lel, les seves pàgines rescaten la memòria dels desconeguts pied-noirs espanyols, que, arrossegats per l'emigració i l'exili, van formar part d'aquell món.